Bogeria, submisio i altres consequencies.

I com son ells? I com explicar-ho. D`entrada diferents. Pero com de direferents. Anem a pams. Avui he tornat a sentir el sindrome de l`escombriaire. Hem berenat una mica en el supermercat d`una gran superficie. (debilitat nostra, ja que es troba el millor producte a un bon preu). Doncs be, per dues pastes i dos iogurts ben pijos han fet servir d`envoltori 3 bosses de plastic, una petita de paper, una caixa de cartro i una darrera bossa de paper bo impres amb nances de cordill bonic. Tot plegat el tipic exces al que ja ens tenen acostumats. I un cop berenat, a cinc minuts de la compra, que fas amb tota la brossa? Busques una paperera i res, surts al carrer i res, continues caminant i ni un trist contenidor. Baixes al metro i res. Als 10 minuts comences a preguntar-te si realement n`hi han. I mires a terra i tot immaculat. Quina rabia!!!! On llencen la brossa? Que poder se la mengen? Si et despistes una mica pots acabar, com em passa a mi sovint amb el paper arrugat a la butxaca, hores i hores en el deambular per la megolopolis. Al final com que en aquest cas tal quantitat de papers i plastics demanaven fer cistella en la major brevetat, he optat per preguntar. I collons, alla mateix en un raco una perfecta caixa d`acer amb forats per deixalles de tota mena. Aixi quedem que son bastant nets i com diu la dita. No es mes net qui mes neteja si no qui menys embruta. I endressats? Quin horror. Fins i tot hi ha marques al terra del metro per entrar ordenadament. I als ascensors es col.loquen com peces del tetris per deixar lloc a mes individus com ells. I tot o posen a lloc, ho arrengleren i formen boniques composicions amb els objectes mes vanals. Com les sabatilles de l`hostal on estic ara. Llestes per rebre els peus podorencs d`algun turista que s`haura de descalcar a l`entrar a l`inmoble. El mejar al plat es endressat, la roba a les botigues de segona ma no esta apilada fent muntanyes i al mercat les fruites en formacio brillen del mateix costat. I educats? Pitjor encara. A les botigues, nomes entrar la cantarella a l`unisson de tots els empleats i amb sort alguna reberencia. I com mes cara es la botiga mes impresionant la reberencia. I si entres a una boutique exclusiva amb la teva camisa suada dels 35 graus del carrer , la camara a la ma i les xancletes, encara et fan bona cara. I parlo de Chanel, Prada... Per cert, que si entro es per lo interessant de l`interiorisme i l`arquitectura. Suposo que ho heu pillat. A mes a mes , els bolsos de Hermes els trovo una horterada. Avui mateix hem pujat als restaurants de l`hotel Gran Hyatt, on varen filamar Lost in Traslation. Luju luju. Al final hem decidit que dinar dinar no ho fairem . I no pel preu, que es mes que raonable. Declinariem la simpatica invitacio del maitre mes que res per no ser objecte de les mirades d`elegants personatges vestits a les botigues que ja sabeu. Excepcionalment ens hem creuat amb algun borde, pero son mes els que fins i tot s`apropen per ajudar si obres un mapa. I no em pregunto si quan ells venen a veure la sagrada familia reben el mateix tracte. Mes que res per que ja se la resposta. Pero tambe perque poc a poc vaig descubrint aspectes que em fan entendre un amica del seu comportament. Al capdevall, sembla que tot es pura armonia. Pero entres per la porta del darrera i comencen a sorgir els interrogants. On va a parar aquest exces de brossa? Per on canalitzen les fustracions interiors? D`on treuran la tonyina quan el mar, que es dotos, digui prou.... Hi veig molts defectes darrera d`aquesta facana.... segueixo mes tard