KYOTO, Territori en alta definició

Es molt, es massa , es de tot. La maxima concentracio d`esdeveniments per m2. La primera impresio d`aquest pais es aclaparadora. La retina no pot capturar tanta informacio, inputs publicitaris, moviment de persones, aprofitament maxim de l`espai. Es facil distreure`s amb la mes simple tonteria. Una imatge, un comerc, un producte ben embolicat. Et deixes endur per la mes inocent ignorancia. Segurament no t`interessa el contingut, pero es que el continent es tant bonic! Basicament son uns mestres seduint al comprador. Pero alerta! "que no nos embauquen" que tot just acabem d`arribar i prou feina tenim per trobar l`andana que ens permetra pujar al tren que amb sort ens portara alla on voliem. I consti que ho dic ara que ja fa uns dies que voltem per aqui. No dire que l`inici del viatge quedi lluny, pero entre els primers dies a la tradicional Kyoto i ara, de cami cap a les muntanyes de Hokaido, han passat molts coses. Els codis electronics es varen alterar i els pols es varen oposar. Camara de video, de fotos i l`i-pod es van declarar en vaga al paradis del micro-xip. Poder varen sentir que venien a la terra promesa. Que com agil salmo de volta a la capcalera del riu tenien la pau merescuda i podien deixar de funcionar. Sigui com sigui ara contem amb un exemplar jove per la col.leccio. Una petita camara de fotos que de moment es l`unic part d`aquests desaprensius aparells peixerells. L`anecdotari del viatge pot ser interminable. Vaig a veure que puc fer per resumir. Puc parlar del plaer de tornar a viatjar en tren. Us imagineu que la Renfe cubris la major part del territori, que la puntualitat fos un fet cotidia, que els trens anessin com bales i que comprar 4 billets enllacats fos tant facil com anar al mostrador i esperar que l`eficiencia de l`empleat t`oferis les millors condicions possibles. Doncs si senyors, aixo es possible! I passa aqui , al Japo. No sabeu lo emocionant que es veure com a tan sols 4 minuts perque surti el tren, en un inici de trajecte, endressaran desordres, recolliran brossa, recolocaran el llencolet dels capcals, miraran que ningu no s`hagi deixat res , faran pujar a tota la comitiva i tot just a l`hora en punt... piiiiiiiii...... chucuchu a 300km/h cap a una altra part llunyana hi falta gent. Es clar, podeu pensar que aqui la gent es molt neta i endressada i que tot plegat no causen massa molesties. No senyor! el secret es un altre. Eren 6 persones per vago corrent a tota pastilla. I un supervisor que no deixava passar ni una. Impresionant. I a sobre passa amb tots els trens. I es que aqui hi ha mes coses que els trens que van a alta velocitat. El Japo de moment es una cosa mes que maco. Es super-entretingut. Aparcaments autonoms, automatics, robotitzats i segurament autogestionats. Waters intel.ligents, que et parlen quan entres, posen el soroll del riu per crear atmosfera i malauradament, com que no son perfectes, callen en el moment mes inoportu. Dels wc, en podria parlar molt i molt, pero com que el tema faria perdre el romanticisme del relat, ho deixare dien-vos que no he vist cap de public tant net com aquests. Els dels trens evidentment estan en el top 10 dels meus preferits. I per poder acabar de manera mes altiva, tornare al seient del tren, desde on he vist passar ciutats superpoblades, boscos espessos i badies amb l`aigua en calma amb el rerafons d`algun volca enquadrant la foto perfecta. Tot per arribar a la zona del planeta amb mes alta innivacio. Neu pols que no te res a envejar a la llunyana del Canada. Pero es clar, per desgracia per mi passa que estem a l`estiu i per molt que miri al cel el fred trigara en arribar. I que trigui , que aixo voldra dir que encara estic de vacances. Bona nit a tots , que es tard i el gelat de tinta de calamar barrejat amb el de cervesa sembla que fan estralls al delicat cos d`aquest coixet que us dedica una estona entretinguda per escriure. fins aviat P_ep!